15 de maig 2013

Grècia

El fet de viatjar amb una càmera de pel·lícula, amb un "respaldo" que has de treure i posar cada vegada que vols fer una foto, que has de posar una pantalla d'enfoc i que requereix d'un cert protocol per no impressionar dos cops la mateixa part de negatiu, o velar-ho al treure-ho o a l'hora de carregar l'objectiu, fa que tot aquest procés sigui més lent, més meticulós i que et faci posar tots els sentits en allò que estas fent. L'enquadre i la mesura de la llum son el moment clau de tota l'experiència, i que transforma la captura de l'instant en un moment intens. Son tot aquest cúmuls de circumstancies les que em fan valorar de forma diferent la fotografia analògica. El pas de la digital a l'analògic et fa valorar molt més aquest instants i el resultat... el resultat acaba sent inferior en quantitat, en fas menys fotos, però no se si seran més bones o més dolentes, però el que es segur és que son més meditades i més valorades.

Aquests son alguns dels reculls d'aquest instants d'un recent viatge a Grècia amb aquest meravellós trasto anomenat Flexbody.













Flexbody de Hasselblad + 80mm CF Zeiss + Fuji PROVIA 100F

1 comentari:

  1. t'has tornat un friki de la foto ... ja ja ja

    abraçada company
    la veritat és que algunes fotos no les entenc. Imagino que soc com l'analfabet que mirant una obra d'art no és capaç de copsar-ne les essències.

    ResponElimina